El dualisme es defineix com la teoria filosòfica que afirma que la realitat, el coneixement o l'home estan dividits per dos nvells essencialment diferents. Plató es definia com un dualista absolut. En Plató es diferèncien tres tipus de dualismes: dualisme epistemològic, dualisme ontològic i dualisme antropològic.
Així i tot, per a explicar doxa i episteme, hem d'explicar el dualisme epistemològic, explicat per Plató en el LLibre VI de "La República". Definim dualisme epistemològic com aquella teoria filosòfica que afirma que el coneixement humà esta dividit en dos nivells essencialment diferents. Plató explica aquest dualisme en el Símil de la Línia, on compara el coneixement amb una línia:
La EPISTEME és tot allò que no canvia, inmutable (món intel·ligible).
El coneixement sensible s'associa al coneixement sensorial i procedeix de la experiència del món (coneixement empíric). Situar aquest coneixement per baix de la línia, significa que Plató no li dona importància científica, és un coneixement subjectiu. Aquest coneixement val per a crear opinions. És imperfecte perque procedeix del cos.
El coneixement intel·ligible és el coneixement suprem. Aquest permaneix invariable i és el que ens porta a la veritat (coneixement universal). No s'adquireix per la experiència, sinó que prové de la raó, on no totes les persones arriben a aquest coneixement de la veritat, sols poden arribar aquelles que han sigut educades i han passat per un llarg camí d'entrenament (dialèctica). Aquestes persones són els filòsofs.
Plató fa una subdivisió dels nivells: el coneixement sensible (doxa), es divideix en EIKASIA (part més baixa) i la PISTIS. Per l'altra banda, el coneixement intel·ligible (aletheia) es divideix en DIANOIA i NOESIS.
Plató utilitza la matemàtica com un coneixement propedèutic per a arribar a la filosofia i a la idea del Bé en sí. Passar per l'ensenyança matemàtica és una condició indispensable per a poder entendre la filosofia.
La idea de la divisió del coneixement a partir del símil de la línia, doxa i aletheia, Plató la va agafar de Parmènides millorant-la en el seu llibre de "La República". El coneixement sensible ( que fa refeència a allò que canvia) l'obtindra d'Heràclit.
Val, m'agrada. Ben redactat i clar. Però a veure una coseta: el concepte Episteme pot semblar confós amb el d'Aletheia al text.
ResponderEliminarHeu de marcar què és de Plató i què és de Parmènides. Al coneixement intel·ligible (que en Parmènides es deia "via de la veritat", es a dir, "Ta pros aletheian") Plató li diu coneixement científic o EPISTEME. Doncs als grafics heu de canviar Aletheia per Episteme.
Una altra cosa: no veig cap referència al text de Plató, i això que el tenieu davant mentre feiem la redacció. És important, ja que el text es curt, fer-ne en la redacció alguna referència.