DOXA I EPISTEME

Per poder parlar i explicar les diferències entre doxa i episteme, primer hem d'explicar el concepte de dualisme.
El dualisme es defineix com la teoria filosòfica que afirma que la realitat, el coneixement o l'home estan dividits per dos nvells essencialment diferents. Plató es definia com un dualista absolut. En Plató es diferèncien tres tipus de dualismes: dualisme epistemològic, dualisme ontològic i dualisme antropològic.

Així i tot, per a explicar doxa i episteme, hem d'explicar el dualisme epistemològic, explicat per Plató en el LLibre VI de "La República". Definim dualisme epistemològic com aquella teoria filosòfica que afirma que el coneixement humà esta dividit en dos nivells essencialment diferents. Plató explica aquest dualisme en el Símil de la Línia, on compara el coneixement amb una línia:

La DOXA és tot allò que canvia, relacionat amb el coneixement sensorial (món sensible).
La EPISTEME és tot allò que no canvia, inmutable (món intel·ligible).

El coneixement sensible s'associa al coneixement sensorial i procedeix de la experiència del món (coneixement empíric). Situar aquest coneixement per baix de la línia, significa que Plató no li dona importància científica, és un coneixement subjectiu. Aquest coneixement val per a crear opinions. És imperfecte perque procedeix del cos.
El coneixement intel·ligible és el coneixement suprem. Aquest permaneix invariable i és el que ens porta a la veritat (coneixement universal). No s'adquireix per la experiència, sinó que prové de la raó, on no totes les persones arriben a aquest coneixement de la veritat, sols poden arribar aquelles que han sigut educades i han passat per un llarg camí d'entrenament (dialèctica). Aquestes persones són els filòsofs.
Plató fa una subdivisió dels nivells: el coneixement sensible (doxa), es divideix en EIKASIA (part més baixa) i la PISTIS. Per l'altra banda, el coneixement intel·ligible (aletheia) es divideix en DIANOIA i NOESIS.

Plató utilitza la matemàtica com un coneixement propedèutic per a arribar a la filosofia i a la idea del Bé en sí. Passar per l'ensenyança matemàtica és una condició indispensable per a poder entendre la filosofia.

La idea de la divisió del coneixement a partir del símil de la línia, doxa i aletheia, Plató la va agafar de Parmènides millorant-la en el seu llibre de "La República". El coneixement sensible ( que fa refeència a allò que canvia) l'obtindra d'Heràclit.

Resum llibre VI

El text és una conversa entre Sòcrates i Glaucón, on exposen diverses visions al voltant d'una mateixa idea per a explicar el que realment és el Bé.
Primerament comparen a una persona que parla sense tindre una educació amb un cec que fa un camí però sense saber per on l'ha fet (món sensible). Despres, Sòcrates li explica a Glaucón en que consisteix el proces dialectic.
Li explica diverses idees com la de Bellesa i la de Bó que són uniques encara que formen part de diferents elements. Sòcrates no és veu capaç d'explicar la idea de Bé, ja que és la idea suprema, així que la compara amb el Sol, un fill del Bé.
Finalment, Sòcrates diferencia diversos tipus d'idees, els que necessitem d'un llarg proces d'aprenentatge (Dialectica) per arribar a la essencia de la idea (Intel·ligencia) i els que no necessiten de la dialectica per al seu coneiximent. El Sol és el Bé: el Bé participa en totes els idees i la llum que produeix el Sol participa en tot el que es veu clarament.