DOXA I EPISTEME

Per poder parlar i explicar les diferències entre doxa i episteme, primer hem d'explicar el concepte de dualisme.
El dualisme es defineix com la teoria filosòfica que afirma que la realitat, el coneixement o l'home estan dividits per dos nvells essencialment diferents. Plató es definia com un dualista absolut. En Plató es diferèncien tres tipus de dualismes: dualisme epistemològic, dualisme ontològic i dualisme antropològic.

Així i tot, per a explicar doxa i episteme, hem d'explicar el dualisme epistemològic, explicat per Plató en el LLibre VI de "La República". Definim dualisme epistemològic com aquella teoria filosòfica que afirma que el coneixement humà esta dividit en dos nivells essencialment diferents. Plató explica aquest dualisme en el Símil de la Línia, on compara el coneixement amb una línia:

La DOXA és tot allò que canvia, relacionat amb el coneixement sensorial (món sensible).
La EPISTEME és tot allò que no canvia, inmutable (món intel·ligible).

El coneixement sensible s'associa al coneixement sensorial i procedeix de la experiència del món (coneixement empíric). Situar aquest coneixement per baix de la línia, significa que Plató no li dona importància científica, és un coneixement subjectiu. Aquest coneixement val per a crear opinions. És imperfecte perque procedeix del cos.
El coneixement intel·ligible és el coneixement suprem. Aquest permaneix invariable i és el que ens porta a la veritat (coneixement universal). No s'adquireix per la experiència, sinó que prové de la raó, on no totes les persones arriben a aquest coneixement de la veritat, sols poden arribar aquelles que han sigut educades i han passat per un llarg camí d'entrenament (dialèctica). Aquestes persones són els filòsofs.
Plató fa una subdivisió dels nivells: el coneixement sensible (doxa), es divideix en EIKASIA (part més baixa) i la PISTIS. Per l'altra banda, el coneixement intel·ligible (aletheia) es divideix en DIANOIA i NOESIS.

Plató utilitza la matemàtica com un coneixement propedèutic per a arribar a la filosofia i a la idea del Bé en sí. Passar per l'ensenyança matemàtica és una condició indispensable per a poder entendre la filosofia.

La idea de la divisió del coneixement a partir del símil de la línia, doxa i aletheia, Plató la va agafar de Parmènides millorant-la en el seu llibre de "La República". El coneixement sensible ( que fa refeència a allò que canvia) l'obtindra d'Heràclit.

Resum llibre VI

El text és una conversa entre Sòcrates i Glaucón, on exposen diverses visions al voltant d'una mateixa idea per a explicar el que realment és el Bé.
Primerament comparen a una persona que parla sense tindre una educació amb un cec que fa un camí però sense saber per on l'ha fet (món sensible). Despres, Sòcrates li explica a Glaucón en que consisteix el proces dialectic.
Li explica diverses idees com la de Bellesa i la de Bó que són uniques encara que formen part de diferents elements. Sòcrates no és veu capaç d'explicar la idea de Bé, ja que és la idea suprema, així que la compara amb el Sol, un fill del Bé.
Finalment, Sòcrates diferencia diversos tipus d'idees, els que necessitem d'un llarg proces d'aprenentatge (Dialectica) per arribar a la essencia de la idea (Intel·ligencia) i els que no necessiten de la dialectica per al seu coneiximent. El Sol és el Bé: el Bé participa en totes els idees i la llum que produeix el Sol participa en tot el que es veu clarament.

Intel·ligible//Visible:
Podem classificar aquests conceptes en el dualisme ontològic ja que fan referència a fets relacionats amb la realitat. Tots dos junts fan una comparació entre les diferents realitats.
El intel·ligible el podem nomenar com un món ideal que no és corrompeix i que sols podem arribar a ell per la raó.
El visible direm que és una realitat falsa, és imperfecte, format directament per copies del món intel·ligible i a més també definirem aquest món, com un món que naix i mor és a dir que és corrompeix.

Oscuritat//Claritat:
Són dos paraules emprades per Plató, amb la intenció de separar el món sensible del món intel·ligible. Aquest forma part del dualisme epistemològic, en el qual l'oscuritat fa referència al món visible, la Doxa (on no trobem la veritat, sinó la opinió) mentre que al contrari, la claritat és relaciona amb el món intel·ligible, la Aletheia (la veritat, les idees).

Imatges:
Relacionades amb el dualisme ontològic, on les imátges són les còpies d'una idea vertadera i única. Els relaciona amb el Mite de la Caverna, les sombres i reflexos no vertaders que poden percebre les ànimes ignorants.

No veritat//Veritat:
Amb això plató fa referència al dualisme epistemologic on s'esmenta les dues parts d'aquest dualisme. La real que seria la veritat del concepte i la Episteme en el dualisme, i la irreal que seria la no veritat i la Doxa en el dualisme.

ELS SOFISTES

Els sofistes han arrossegat mala fama a causa de les crítiques de Sòcrates i Plató als sofistes de la última generació, en una Atenes ja en crisi. Tanmateix, els sofistes van ser els grans educadors de la democràcia. Polemistes, astuts i brillants, esperonen la crítica i la llibertat de pensament, fins i tot en defensar causes que poden semblar minoritàries i extravagants.

A Grècia la participació en la política és obligatòria, per tant els que coneixen les tècniques d´expressió, de retòrica, tenien un avantatge sobre els que no les coneixien. Els fills dels rics que podien pagar un sofista estaben millor situats per acudir a l'Àgora. Des d´aquest punt de vista es pot considerar la sofística com un símptoma de crisi, de decadència de la democràcia. Teòricament a la democràcia tots els ciutadans són iguals; a la pràctica però els fills dels rics tenien un avantatge (estaben més ben preparats, coneixien la retòrica). Possiblement per això Sòcrates es va negar sempre a cobrar pels seus ensenyaments.


http://www.xtec.es/~jortiz15/sofistes.htm
http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm

QUI ERA PLATÓ?

Plató va ser un filósof grec nascut a Atenes 427 aC fins al 348 aC. Als 20 anys, aproximadament, va cóneixer a Sòcrates, amb qui visqué 8 anys per iniciarse en la filosofia. El 387 aC fundà l'Acadèmica a Atenes.L'obra de Plató consta de 28 diàlegs, en els cuals fa aparèixer Sòcrates i on es proposa definir nocions com la mentida, el deure, la naturalesa de l'home, la saviesa, l'amistat... El mite de la Caverna descriu l'itinerari que condueix del món sensible de les aparences al món intel·ligible de la veritat. Segons Plató, la veritable vida correspon a allò que l'opinió comuna creu que és la mort. Amor i Matemàtiques són els dos camins que condueixen a la veritat, però han de ser relacionats per la dialèctica per arribar al principi suprem: el Bé. Un dels aspectes de la filosofia platònica és la política. L'idealisme de Plató considera el filòsof com el millor dirigent possible per a la ciutat. La cultura platònica ha estat present en la cultura occidental de totes les époques.
IDEES DE PLATÓ.
-El motiu la episteme: Es el problema, central en Pató, del coneixement verdader en tant que apresa al vertader ser i produeix veritat, a diferencia de la opinió.
-El motiu d la paidea: Plató es va proposar constituir la teoría de un estat perfecte, perque soles en ell podría arribar el home la perfecció intelectual i moral.
-La totalització religiosa: Recorre tota la obra de Plató el anhel un valor absolut que unifique coneixement i vida.

Sofistes

Els sofistes eren un grup de filòsofs que compartien idees i la forma de viure. Aquests es dedicaven a ensenyar a fills de rics que els podien pagar per a que foren polítics. Educaven als joves en l'art del diàleg i no dubtaven en enganyar, és a dir, els ensenyaven regles de la lògica que pareixien vertaderes però que en realitat no ho eren.
Els sofistes estaven molt ben considerats fins que Plató va donar una imatge pèsima d'ells i van passar a estar molt mal vistos.
Els sofistes tenien una visió molt pràctica de la vida i no els agradava especular (pensament pragmàtic). Una altra idea que s'associa als sofistes es el convencionalisme polític, que es paregut al pragmatisme però aplicat a la política. També podem senyalar els sofistes amb la idea del relativisme epistemològic.
Encara que a Sòcrates el podriem identificar com a sofista perquè feia la mateixa funció, aquest no es considerava gens sofista.

PLATÓ

Plató va ser un pensador dualista. Es considera el més important filòsof de l'antiguitat ( s. V a IV a.c) i viva a Atenes en un moment molt difícil, ja que hi hagueren diversos colps d'estat. Plató descedeix d'una família aristocràtica on alguns dels seus membres eren governadors.
Va ser educat per Sòcrates per a ser polític, però quan l'aristocràcia va matar el seu mestre es va voler desentendre.
Plató va tindre dos influències:
-una positiva:Sòcrates
-una negativa:els sofistes
Aques filòsof va ser el primer en crear una acadèmia d'ensenyament. Plató considerava que el diàleg era a forma òptima de comunicació, per això el seu llibre "La República" està escrit en forma de diàleg.
Plató té diverses teories:
-Teoria de les idees.
-Teoria de la realitat.
-Teoria moral.
-Teoria política