Intel·ligible//Visible:
Podem classificar aquests conceptes en el dualisme ontològic ja que fan referència a fets relacionats amb la realitat. Tots dos junts fan una comparació entre les diferents realitats.
El intel·ligible el podem nomenar com un món ideal que no és corrompeix i que sols podem arribar a ell per la raó.
El visible direm que és una realitat falsa, és imperfecte, format directament per copies del món intel·ligible i a més també definirem aquest món, com un món que naix i mor és a dir que és corrompeix.

Oscuritat//Claritat:
Són dos paraules emprades per Plató, amb la intenció de separar el món sensible del món intel·ligible. Aquest forma part del dualisme epistemològic, en el qual l'oscuritat fa referència al món visible, la Doxa (on no trobem la veritat, sinó la opinió) mentre que al contrari, la claritat és relaciona amb el món intel·ligible, la Aletheia (la veritat, les idees).

Imatges:
Relacionades amb el dualisme ontològic, on les imátges són les còpies d'una idea vertadera i única. Els relaciona amb el Mite de la Caverna, les sombres i reflexos no vertaders que poden percebre les ànimes ignorants.

No veritat//Veritat:
Amb això plató fa referència al dualisme epistemologic on s'esmenta les dues parts d'aquest dualisme. La real que seria la veritat del concepte i la Episteme en el dualisme, i la irreal que seria la no veritat i la Doxa en el dualisme.

ELS SOFISTES

Els sofistes han arrossegat mala fama a causa de les crítiques de Sòcrates i Plató als sofistes de la última generació, en una Atenes ja en crisi. Tanmateix, els sofistes van ser els grans educadors de la democràcia. Polemistes, astuts i brillants, esperonen la crítica i la llibertat de pensament, fins i tot en defensar causes que poden semblar minoritàries i extravagants.

A Grècia la participació en la política és obligatòria, per tant els que coneixen les tècniques d´expressió, de retòrica, tenien un avantatge sobre els que no les coneixien. Els fills dels rics que podien pagar un sofista estaben millor situats per acudir a l'Àgora. Des d´aquest punt de vista es pot considerar la sofística com un símptoma de crisi, de decadència de la democràcia. Teòricament a la democràcia tots els ciutadans són iguals; a la pràctica però els fills dels rics tenien un avantatge (estaben més ben preparats, coneixien la retòrica). Possiblement per això Sòcrates es va negar sempre a cobrar pels seus ensenyaments.


http://www.xtec.es/~jortiz15/sofistes.htm
http://www.alcoberro.info/planes/socrates.htm